El poeta descobreix un objecte nou, un espai nou. La poesia posa a prova la llengua, einterpreta els discursos i condueix els llenguatges cap a l´eix central de l´individu: la imaginació i el sentiment.
El poeta es manifesta també a través del jo poètic per crear el poema. D´alguna manera, la poesia constitueix la metàfora del propi poeta. Recordem, però, que el poema es construeix a partir dels silencis, de la distribució de les paraules en el paper, de la mesura, de la sonoritat de les palaures, de la relació del seu significat... I aquesta construcció és la de l´univers personal del poeta, és a dir, bàsicament de l´expressió del sentiment, la mirada sobre un mateix i sobre el món, el propi espai màgic, l´evocació i la veu que cerca la complicitat dels altres. Tot això amb elements de referència vitals i artístics.
La mirada del poeta, doncs, sempre ha d´interrogar, fins i tot quan sigui una mirada interior. No hi ha cap altra actitut davant l´espant o la perplexitat que et produeix el món. D´altra banda, sembla que la mirada del poeta observa, alhora, allò de fora i allò de dins, como dues parts d´una mateixa i ineludible realitat. El poeta és allò que veu: la mirada es fon en allò mirat i es transforma en cant. La mirada del poeta es fixa en allò inadvertit tant com en allò immens que val la pena de fixar, de revelar.
Però posar palaures prèvies a l´emotivitat i el sentiment, o sigui, a la poesia, pot semblar un exercici una mica sobrer. Potser sí, però en aquest cas és justificat plenament perquè volen expressar el treball, l´entusiasme i la sensibilitat de les persones, l´obrade les quals es recull en aquesta Antologia poètica. És el resultat d´un camí, prou llarg en alguns casos, cap a la pròpia expressió més la suma d´esforços i il·lusió que tots plegats hem aportat a partir dels Tallers de poesía de l´Aula. A continuació, us en presentem el resultat, amb el convenciment i l´esperança que compartirem moltes coses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario